1. HISTÒRIA DE LA SEUA VIDA ARTÍSTICA.
Remigio Soler Tomás naix a Agres, Alacant, el 14 d’octubre de 1897, dins d’una família de jornalers. Quan encara era molt xiquet es produiria el «seu despertar a l’art», demostrant aptituds artístiques i, en 1915, animat pel seu mestre d’escola, es trasllada amb la seua família a València, per tal de formar-se acadèmicament en les disciplines plàstiques i artístiques.
Remigio en el Parc de Vivers de València_negatiu en placa de vidre (anys 20)
Verge del Carme
Autor – Remigio Soler
Lloc– Altar de les Ànimes en l’església de Carmelites del carrer Ayala, Madrid (obra desapareguda)
Tècnica – Decoració del retaule i pintura mural
Mesures – Desconegudes
Any – 1942-45
La formació acadèmica i el taller.
Ja a València estudia en l’Escola d’Arts i Oficis, on obté premi extraordinari, i en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, d’on ix amb matrícula d’honor. . Entre els seus professors destaquen Antonio Fillol Granell i Salvador Abril i Blasco en l’Escola d’Arts i Oficis; i Isidoro Garnelo Fillol, Julio Cebrián Mezquita, José Renau Montoro, pare de Josep Renau, i José Benlliure i Gil, entre altres, en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Va començar els seus primers passos com els artistes del Renaixement italià: formació i treballs artístics en l’àmbit del taller. Allí coneixerà, dependrà i practicarà, amb domini, tots els gèneres i tècniques artístiques. Estes seran la base del desenrotllament de tota la seua obra posterior. Adquirirà molt prompte prestigi professional, sempre aconsellat per Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguer on adquiria els materials, anomenat Lamo. En esta etapa es dedica a la restauració, policromia i ornamentació d’obres d’art; també a la decoració mural d’esglésies i dels salons i habitatges de la naixent burgesia i de l’última aristocràcia.
A partir d’eixos moments, i ja durant tota la seua vida, ajudarà al sosteniment econòmic de tota la seua família i serà l’element humà integrador, com a pater familias.
104 Las Provincias - Actualidad Gráfica (1-5-1931)
El començament del seu estil propi.
En un inici treballa en equip amb els seus mestres i membres del mateix taller, però no tardarà molt a independitzar-se i treballar pel seu compte i a construir el seu estil personal identificatiu.
D’esta primera etapa, durant les dècades del anys 20 i 30, podem trobar obra religiosa seua en la capella de la comunió d’Agullent (1927); en l’ermita del mas d’Albors d’Agres (1927), obra que actualment podem admirar en la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agres; en els Carmelites del carrer Ayala 35 de Madrid (1930 i anys 40), obra desapareguda; a la ciutat de València, en les esglésies del Temple (1923) amb Ricardo White, de Sant Josep de la Muntanya (1931), i en les parròquies dels pobles d’Almoines (1931), Museros (1931), Albuixec (sobre 1932), Serra (1933) i la Font d’en Carròs (1933), entre altres. També en les esglésies parroquials de Beniarjó (obra desapareguda), Rafelcofer, Vilallonga i l’Alqueria de la Comtessa (ací també hi ha obra de postguerra).
El 6 de juny de 1926 es casa amb Amalia amb la qual forma una família amb quatre filles. Ella serà la seua musa, la inspiració del seu ímpetu artístic i l’orientació crítica de tots els seus projectes. Malauradament, Amalia mor jove i Remigio mai es restabliria totalment, ni emocional ni anímicament, ni en l’aspecte humà ni en l’artístic
Abans de la Guerra Civil, Remigio Soler es va enrolar, en un principi, amb els pintors escenogràfics, i va treballar en el teatre Russafa i en altres de València, on va pintar els seus telons, bambolines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. En este període també va treballar com a pintor de falles.
Els paisatges i les gents d’Agres i la serra Mariola, d’Agullent i la Vall d’Albaida, de Sant Esperit, de la mateixa ciutat de València i la seua Horta o, fins i tot, del barri de Salamanca de Madrid, foren alguns dels motius dels llenços dels seus primers anys.
Sant Elies
Autor – Remigio Soler
Lloc – Altar de Sant Elies en l’església de Sant Josep de Carmelites de Caudete (Albacete)
Tècnica – Acrílic sobre mur
Mesures – 225 x 350 cm.
Any – 1950
Durant la Guerra Civil i la postguerra.
La Guerra Civil trenca i paralitza el seu vertiginós desenvolupament artístic. Es desintegren els diferents cercles artístics de què formava part. Es reclou a una vida familiar de supervivència entre Agres i València i poques obres veuran la llum.
En 1939, finalitzada la guerra, l’Església comença una immensa campanya de restauracions dels seus temples i el seu patrimoni moble. . Impulsades per l’Estat es constituiran Juntes per a la seua Restauració i Reparació. Parròquies, ordres religioses i mecenes privats comencen a restablir les mostres d’art desaparegudes dels temples.
Remigio Soler formarà part, com a vocal i pintor, de la Junta de la església del seu poble natal Agres. El 26 de juliol de 1939 elaboraran l’informe de l’estat de la parròquia d’Agres després de la contesa i el comunicaran a la Comissió de Arte Sacro de l’Arquebisbat de València.
En este context d’espais i temps, l’artista entra en la història com a «pintor d’esglésies» pel que se’l coneixerà popularment a partir de llavors.
La maduresa i període lumínic.
En les seues llargues estades en els pobles de les esglésies on pintava, executava també, molt sovint, obra de cavallet. . Convivia i s’impregnava de la vida quotidiana, dels costums, de les gents i dels paisatges d’estos llocs. Així pintava, de forma lliure i altruista, retrats de la gent del poble, també caricatures i dibuixos a llapis, elaborava apunts i pintures de paisatges, aquarel·les, així com pintures de les manifestacions culturals o dels costums propis d’eixes poblacions. . Estes peculiaritats posen de manifest, una vegada més, la seua gran inquietud creadora i artística.
Però les grans restauracions i decoracions religioses pròpies de la postguerra anaren desapareixent poc a poc a mitat meitat dels anys 50, finals dels anys 60 durant els anys 60 i principis dels anys 70. És llavors quan es desplega la gran profusió pictòrica de paisatges en llenços i taules de cavallet.
Entre els olis creats per ell en esta etapa cal destacar els paisatges mariners de Dénia, Xàbia, Benidorm i la Vila Joiosa. Paisatges del Monestir de Pedra, les serralades de Conca, els Serrans, Castelló de la Plana, Agres, Agullent, València ciutat i els seus voltants… Alguns d’ells formaran part de diverses col·leccions al llarg de tot l’Estat Espanyol, del centre d’Europa o als EEUU.
Salvador Eucarístic
Autor – Remigio Soler
Lloc – Altar major de l’església parroquial de Sant Agustí, Alfara de la Baronia (Castelló)
Tècnica – Oli sobre taula
Mesures – 65 x 110 cm.
Any – 1959
Sant Joan del Mercat després de la tempesta, València
Autor – Remigio Soler
Lloc: Col·lecció particular, València
Tècnica: Oli sobre fusta
Mesures: 50 x 60 cm.
Any: 1962
Apagament de la vida i de l’Art.
Va passar els últims dies de la seua vida, quan ja les forces anaven minvant, apagant-se també, poc a poc, la seua força creativa que el va mantenir tan viu tota la seua vida. Segons paraules seues:
L’art està íntimament lligat a la meua vida. Actualment, en la meua vida, ja no tinc grats motius per a poder sentir-la, llavors quines il·lusions he de tindre per l’art i per qualsevol activitat anomenada artística?
La seua llum artística i humana es va apagar el 14 d’agost de 1983 i està soterrat a Agullent.
La sega del pasturatge
Autor – Remigio Soler
Lloc: Col·lecció particular, València
Tècnica: Oli sobre fusta
Mesures: 100 x 50 cm.
Any: 1968
Domicilis on viu al llarg de la seua vida.
Va viure en diversos llocs: a la ciutat de València durant 62 anys, en diferents etapes de la seua vida, als carrers de Bailèn, Comèdies, Llanterna, Portal de Valldigna i Reverend Josep Noguera; a Agres, uns 20 anys, en dues etapes; a Serra; al carrer Sant Antoni d’Agullent, durant els tres anys de les obres de restauració de l’església i també durant llargues temporades al llarg de la seua vida.
Ací estava la casa natalícia de Remigio Soler... atenent a la seua partida de naixement on s’escriu... en el carrer Trinquet núm. 11 en Agres, Alacant. Actualment carrer Jaume Miquel Calatayud.
Carrer de Comedies 15, on va viure Remigio Soler fins a 1926
Carrer Portal de Vallgina 17 pis segon, estudi de Remigio Soler entre 1925 i 1930 i fins a 1970 a més d’estudi, habitatge.
