2.3. Obra profana.
En tota la seua producció d’obra profana estaran: les marines, paisatges a camp obert, paisatges urbans, paisatges dins d’altres obres, etc.; els retrats: retrats de gènere, retrats costumistes, caricatures; els bodegons i natures mortes; les pintures de flors, etc. Atenia a encàrrecs d’institucions, organitzacions i de particulars; pintava per iniciativa pròpia o preparava obra per a mostres i exposicions.
Evolució de color i llum.
Fill artístic del Naturalisme i l’Impressionisme s’afirma amb la seua obra tot seguint pintors com ara Domingo Marqués, José Benlliure i Gil, Santiago Rusiñol, Ignacio Zuloaga, Pinazo, Fillol, Joaquín Sorolla… Al cap i a la fi, qualsevol proposta que alimentarà la seua convicció de plasmació de Poesia. Poesia expressada plàsticament mitjançant el seu color lluminós i els propis principis dins de la figuració i l’observació directa de la natura.
Durant els anys d’aprenentatge, la seua pintura de cavallet, sobretot els paisatges que tant el definiran, estarà lligada encara al Realisme, Naturalisme i Costumisme Valencià dels quals és hereu. Però ja es poden advertir xicotets indicis de l’Impressionisme Mediterrani que el caracteritzaria més endavant.
En els anys 20, 30 i 40 canvia clarament de rumb i aposta per un Sorollisme de tintes planes. Són composicions construïdes amb simplicitat de volums i superfícies de colors atrevits netament definides.
En les dècades dels 50, 60 i 70, dins la marca de Sorolla, evoluciona cap al seu estil més personal: transparències, aiguades, textures empastades, perspectives envolupants i combinacions cromàtiques complementàries. Pinzellades soltes de fresca execució amb un marcat traç gestual. Sempre el color al servici de la llum i la perspectiva aèria.
Pintura mural i decorativa.
Al segle XX, les classes socials benestants necessitaven expressar el seu prestigi i poder econòmic i social. Son els grans mecenes de pintors com Remigio Soler. . Ell pintarà i decorarà els salons i habitatges d’eixa naixent burgesia i de l’última aristocràcia. Artificis «trampa a l’ull», construccions il·lusòries, sanefes ornamentals, ramells de flors, bodegons, paisatges, etc. formaran el repertori plàstic representat. Murs coberts de pintures al fresc, a la «cola», relleus de guix, daurats i argentats, imitacions de pedres, mabres i fustes… Decoracions urbanes emulant ambients i espais dels palaus.
Cap assenyalar, com a un cas singular, la decoració pictòrica mural que va realitzar al saló de plens de l’Ajuntament d’Agres. Malauradament hui en dia és una obra desapareguda.
Altres expressions artístiques.
Altres manifestacions artístiques a què es dedicà foren: el disseny d’escenografies i teatre; pintura i decoració de falles; disseny gràfic, il·lustració i cartells; la decoració de tapissos i estendards…