Fill artístic del Naturalisme i l’Impressionisme s’afirma amb la seua obra tot seguint pintors com ara Domingo Marqués, José Benlliure i Gil, Santiago Rusiñol, Ignacio Zuloaga, Pinazo, Fillol, Joaquín Sorolla… Al cap i a la fi, qualsevol proposta que alimentarà la seua convicció de plasmació de Poesia. Poesia expressada plàsticament mitjançant el seu color lluminós i els propis principis dins de la figuració i l’observació directa de la natura.

Durant els anys d’aprenentatge, la seua pintura de cavallet, sobretot els paisatges que tant el definiran, estarà lligada encara al Realisme, Naturalisme i Costumisme Valencià dels quals és hereu. Però ja es poden advertir xicotets indicis de l’Impressionisme Mediterrani que el caracteritzaria més endavant.

En els anys 20, 30 i 40 canvia clarament de rumb i aposta per un Sorollisme de tintes planes. Són composicions construïdes amb simplicitat de volums i superfícies de colors atrevits netament definides.
En les dècades dels 50, 60 i 70, dins la marca de Sorolla, evoluciona cap al seu estil més personal: transparències, aiguades, textures empastades, perspectives envolupants i combinacions cromàtiques complementàries. Pinzellades soltes de fresca execució amb un marcat traç gestual. Sempre el color al servici de la llum i la perspectiva aèria.