2.1. La seua gran obra religiosa: pintura mural i de cavallet.
Es pot afirmar que Remigio Soler destaca, a nivell públic, sobretot, per «la seua gran obra religiosa» que va practicar sense límits de temps ni espai geogràfic.
Es va sentir sempre motivat interiorment en les seues manifestacions artístiques religioses. La causa principal és que pertanyia a una família de profundes arrels i conviccions religioses ja que els seus pares pertanyien a la 3a Ordre de Sant Francesc i l’educaren en el seu esperit d’honestedat i la pràctica de la caritat cristiana. Per tant, va mantindré sempre estretes relacions amb els organismes eclesiàstics i diferents ordres religioses, on es guarda la major part de la seua obra de caràcter religiós.
Tot i això hi ha obres seues de caràcter sacre a col·leccions particulars.
Es poden trobar obres murals: al fresc, a «la cola» o sobre llenços adherits al mur. . I també obra de cavallet: sobre llenç, sobre taula, paper i cartó o altres suports; a l’oli, al tempre a l’ou, a la encàustica, a «la cola», tècniques mixtes, aquarel·la, etc. En alguns casos, quan l’encàrrec ho requeria, pintà i decorà també les vidrieres de l’església o capella.
La Coronació de la Mare de Déu
Autor – Remigio Soler
Lloc – Antiga església parroquial dels Dolors, el Genovés (València)
Tècnica – Decoració del retaule i pintura mural
Mesures – Desconegudes
Any – 1946
Fonaments estilístics:
plàstica i iconografia.
Els seus fonaments estilístics s’inspiraran en representacions sacres com les de Rafael o Miquel Àngel, amb formes de creació pròximes a Joan de Joanes, Rubens, el Barroc italià i espanyol com ara Tiépolo, Palomino, Murillo, Goya, Vergara, Cortina, etc. Coneix algunes de les pintures d’estos artistes als museus, palaus i esglésies. També, per a inspirar-se, es documentarà en llibres d’art, làmines i gravats i edicions d’estampes populars impreses per als ritus i la litúrgia. En el cas concret de Joan de Joanes, Antonio Palomino, José Vergara, Joaquin Oliet o Antonio Cortina, observa de primera mà la seua obra que apareix en les esglésies i capelles valencianes. I, quan pinta on ja hi ha obra d’estos pintors, motivat per la seua mestria, Remigio Soler aconsegueix obres de gran qualitat plàstica, que conviuran dignament amb les dels mestres inspiradors.
Cal distingir tres grups diferenciats dins de les realitzacions de pintura religiosa.
- En un inici segueix els dictats de la pintura religiosa historicista pròpia de l’art Neogòtic i Neobizantí. . Enmig de sanefes, ornaments i daurats, els motius iconogràfics de les escenes representades són tractats com a uns elements decoratius més.
- Un segon grup de representacions constitueix un repertori d’interpretacions de l’obra de Joan de Joanes. Imbuït per l’Academicisme Renaixentista, aporta un aprofundiment i suavització pictòrics propis i inclou el seu proper Humanisme Piadós.
- Un tercer conjunt d’obres que s’inspiren clarament en l’estil de les voltes celestials de José Vergara: Déu Creador, la Verge Maria i Jesucrist, Sants i Profetes, Corts d’àngels en continu moviment, gestos i actituds immanents com expressió del món diví. Al Classicisme Barroc de les composicions incorpora un tractament plàstic més solt i lliure, menys rigorós. Afix senyals d’identitat pròpies en els rostres, cabells i expressions junt amb les aportacions del Luminisme Mediterrani post-Sorolla dels seus paisatges.
La Transfiguració del Salvador
Autor – Remigio Soler
Lloc actual – Capella junt a la porta lateral de la Parròquia del Salvador d’Ibi, Alacant (antiga boca porta de l’altar major)
Tècnica: Oli sobre llenç
Mesures – 250 x 500 cm.
Any – 1948
Pintures murals i decoració del Presbiteri
Autor – Remigio Soler
Lloc – Església parroquial de Sant Miquel, Quart de les Valls (València)
Tècnica – Decoració mural
Mesures – Desconegudes
Any – 1955-1957
La seua àmplia obra pictòrica religiosa s’estén per prop d’un centenar d’esglésies, convents, capelles i ermites de la Comunitat Valenciana i també de fora d’ella. Destaquen els conjunts pictòrics d’Agres, Agullent, Alberic, Albuixec, Alginet, Almàssera, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Bétera, Benidorm, Canals, Cocentaina, l’Énova, la Font d’en Carròs, Gandia, el Genovès (obra semi desapareguda), Massanassa, l’Olleria, Pego, Quartell, Rafelcofer, Serra, la Serra d’en Galceran, Torrella, la Vila Joiosa, Xàtiva i Carmelites AO de Caudete (Albacete). I a València ciutat les esglésies de Sant Lluís Bertran (la Fonteta), la Mare de Déu de la Misericòrdia (Campanar) i la Mare de Déu de Lepant (Castellar), entre altres.
Com aportació original a la pintura mural cal anomenar les pintures que narren diverses escenes de la vida de sant Francesc d’Assís, del convent de Caputxins de l’Olleria. . Ens mostra, de manera fidel, les composicions de les il·lustracions de José Benlliure i Gil en «Las Florecillas de San Francisco». Però la importància de la seua interpretació radica en dos aspectes: en primer lloc en el canvi de les dimensions; de la grandària de les pàgines originals del llibre fa una gran ampliació i trasllada les imatges del suport paper als murs del convent. I en segon lloc fa seues les composicions aportant nous ordenaments, nous tractaments pictòrics i cromatismes diferents als de les il·lustracions.
Escultura
Així mateix es dedicà a l’escultura religiosa i la seua ornamentació i policromia. Realitzà obres d’imatgeria de marcat caràcter devocional i litúrgic, tant de talla completa com imatges «de vestir». Té obra a Agullent: el Natzaré i la Mare de Déu d’agost; a la Barraca d’Aigües Vives d’Alzira, la imatge d’un Crist (desapareguda); a Montesa, el Crist i la Puríssima i, l’obra més important, la imatge de la Mare de Déu d’Agres que va realitzar en 1939, que es venera en el seu Santuari, l’antic convent de franciscans.
Andes i tron de la Verge de la Salut
Autor – Remigio Soler i Joaquin Soler
Lloc – Santuari de la Verge de la Salut d’Onil, Alacant
Tècnica – Decoració, daurat i policromia sobre talla en fusta
Mesures – Desconegudes
Any – 1940
L’Assumpció de la Mare de Déu
Autor – Policromia i decoració de Remigio Soler sobre escultura de Pascual Sempere
Lloc – Altar major, Parròquia de l’Assumpció de Castalla, Alacant
Tècnica – Policromia i espolinat sobre talla de fusta
Mesures – Desconegudes
Any – Dècades 1940-50
Objectes del culte religiós: decoració, ornamentació, policromia.
Va decorar i pintar sagraris, tabernacles i andes processionals per portar sants. Va dissenyar retaules com el de l’església de Torrella. Va dissenyar, tallar en fusta i decorar, junt amb el seu germà Joaquin, el retaule de la capella del convent de Sant Josep i Santa Anna de les monges agustines de l’Olleria.
També va tallar i policromar, en 1942, les andes per a la Mare de Déu de la Salut d’Onil, també amb la col·laboració del seu germà Joaquin, i en 1958 per a l’església de Beniarjó, entre altres.
Durant més de deu anys va dirigir i executar el disseny i ornament floral dels monuments de Setmana Santa en l’església dels Carmelites d’Ayala a Madrid. Ací, en certes ocasions, formà equip amb el seu gendre Joaquín Martí.
